Espai Fosc, dies puntuals de juny, juliol, agost i setembre de 2023.
Títol de la proposta: Escena i consciència.
Autoconeixement en les arts escèniques
Disciplina: Arts escèniques, cosnciència, cos.
“Necessitem un espai de treball per acabar de provar un seguit d’exercicis pràctics de cara al curs que farem per a la Fundació Universitat de Girona al juliol (10-14 de juliol – Centre de Creacióp d’Arts escèniques El Canal). Estem oberts a fer una activitat de retorn una vegada haguem fet el curs.”
+ info sobre la proposta:
Presentació
En el món de la formació professionalitzadora i en molts diversos sectors d’activitat ja fa uns
anys que es té en compte les facetes personals, com la intel·ligència emocional, l’eficiència
del treball en equip o la resolució de conflictes, en el ben entès que el treball d’aquests
aspectes augmenta el rendiment professional, la salud de l’individu i el clima laboral de
l’organització en la que s’integra. Les arts escèniques ens ofereixen un seguit d’eines que
obren un ampli territori a explorar per treballar el desenvolupament integral de l’individu en
la via de la construcció de la persona en paral·lel a la seva formació professional.
L’experiència docent en l’ensenyament de les arts escèniques ens ha demostrat que
l’estudiant o el professional exclusivament format des de les tècniques, o les habilitats
professionals específiques del seu àmbit, arrossega un seguit de carències importants que es
manifesten en el moment d’exercir la seva activitat, o després d’exercir-la, fins i tot amb èxit.
Aquestes carències s’expressen en dificultats d’adaptació a escenaris canviants,
problemàtiques vinculades al treball en grup, o bé amb la identificació excessiva amb les
tasques o rols desenvolupats durant l’activitat, entre altres símptomes.
És en aquest sentit que aquest contingut docent s’enfoca a l’augment del nivell de consciència d’un mateix a través de desenvolupar l’autoconeixement o coneixement del sí, tot emprant eines provinents de l’entrenament teatral i escènic. El desenvolupament de l’autoconeixement és un procés necessari per a un funcionament sa de la relacions intra i interpersonals, però a més és una via d’exploració de la creació artística. Aquest argumentari té una aplicació gairebé universal pel que fa a l’exercici professional en qualsevol sector. És evident, però, que el desenvolupament que concerneix la profunditat de la persona és especialment indicat a les arts escèniques. En el camp de les arts escèniques l’individu que suporta al professional està sotmès a tot un seguit d’exposicions que el poden menar a patir tensions psíquiques i físiques que, sense una canalització adient condueixen al bloqueig personal i en conseqüència professional.
El curs es proposa doncs l’ensenyament d’eines i conceptes que proposen una evolució
harmònica de la persona i del professional, basada en l’autoconeixement: una comprensió de
la configuració humana, i del que cal entendre per estat de coherència entre l’interior de
l’individu i tota la panoràmica de la seva activitat exterior i relacional, per la via de la
construcció de la consciència en l’activitat escènica.
Objectius
● Oferir un seguit de recursos teatrals i/o escènics, al servei de l’autoconeixement en la
via del seu augment de nivell de consciència per tal d’afavorir el seu creixement
personal i les seves relacions interpersonals.
● Conèixer els fonaments de la configuració humana, física, psíquica, anímica.
● Saber generar espais de relaxació, silenci i interiorització.
● Treballar l’observació i el discerniment. La transformació de l’individu en testimoni
de si mateix.
● Reprogramar-se, per autosanar-se: el cos i les seves memòries, aprendre, desaprendre
i re-aprendre.
● Afavorir el treball mental conscient per tal de gestionar de manera sana judici,
perspectiva i emocions.
● Explorar el poder de l’estat de coherència interior com a contribuidor al benestar
col·lectiu.
● El treball en col·lectiu: aprofitament del treball en equip, gestió dels conflictes.
● Fomentar l’ús de les eines escèniques i/o teatrals com a recurs pedagògic i
desenvolupament personal.
● Facilitar la creació de nous entorns saludables i de creixement personal a través de les
arts escèniques.
A qui s’adreça
● Artistes de les arts escèniques —i de la creació en general— amb trajectòries
emergents o consolidades.
● Docents d’arts escèniques a l’ensenyament secundari i batxillerat.
● Professionals dedicats a l’ensenyament (primària i secundària).
● Professionals —dels àmbits social, pedagògic i d’altres— amb interès per incorporar
eines d’autoconeixement individual i de gestió d’equips de treball vinculades a
processos de creació.
Raons per fer el curs
● Adquirir un seguit de recursos teatrals i/o escènics, en la via de l’augment del propi
nivell de consciència per tal d’afavorir el creixement personal i les relacions
interpersonals.
● Aprendre a treballar l’observació, la relaxació, el silenci i la interiorització per posar-
ho al servei de la pròpia creativitat i del treball en col·lectiu.
● Integrar l’ús de les eines escèniques – teatrals – o ambdós com a recursos
desenvolupadors d’entorns saludables i de creixement personal.
Metodologia
Curs eminentment pràctic que comprèn la realització d’activitat corporal expressiva i
interpretativa i l’assimilació de conceptes teòrics al voltant de la consciència. Es demanarà la
participació activa de l’alumnat en exercicis d’interpretació d’escenes, desbloqueig físic o
l’aprenentatge de determinades tècniques de relaxació i meditatives. A banda d’aquestes
activitats pràctiques el curs fomentarà l’escolta activa i l’observació.
Equip docent
Eduard Molner i Closas, és professor universitari, creador escènic i escriptor. Doctor en
història contemporània per la Universitat de Barcelona (distinció Cum Laude), ha estat el Cap
d’Estudis del Grau en Arts Escèniques de la Universitat de Girona (EU-ERAM), càrrec des
del qual va organitzar i desplegar aquests estudis. Ha estat comissari amb Xavier Albertí de
l’exposició Paral·lel 1894-1939 que es va poder veure al Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona, (2012-2013, Premi de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya 2013 i
Aplaudiment FAD Sebastià Gasch 2013). Autor de diversos llibres sobre història teatral
(entre altres El Paral·lel fent país, Arola editors –Institut del Teatre, 2022), la seva activitat
de recerca va merèixer el I Premi Teresa Cunillé (2019). Ha publicat desenes d’articles sobre
escena i cultura a La Vanguardia i altres publicacions periòdiques. Ha desenvolupat sistemes
de formació i seguiment curatorial de la creació artística, tutoria i assistència docent, al llarg
de molts anys de dedicació a la creació escènica emergent. Meditador des de la infantesa,
s’ha format específicament en eines per al creixement personal a través de la biografia, i en
diferents sistemes de meditació, respiració conscient i relaxació.
Jose Vicente Pestana, Llicenciat en Psicologia (Universidad Central de Venezuela, 1993;
distinció Magna Cum Laude). Doctor en Psicologia (Universitat de Barcelona, 2007; Premi
Extraordinari de Doctorat). Professor de psicologia social a la UB des del 2001, les seves
experiències en el teatre (com a docent, actor i director) han estat reflectides en
investigacions sobre les paradoxes i tensions de la identitat, l’experiència del temps i la
teatralitat. La seva trajectòria investigadora inclou més d’un centenar de contribucions a
congressos, uns 45 projectes i contractes i vora d’uns 50 articles i capítols de llibre. Com a
docent, a més de les assignatures de temàtiques psicològiques i de les arts escèniques, ha
impartit formació en autoregulació emocional i de la consciència de sí, lideratge i aplicacions
del teatre. Tanmateix, és psicoterapeuta d’orientació junguiana.
