Sóc l’Helena Masnou, tinc 41 anys, visc a Sant Esteve de Palautordera i sóc membre de la Taula de Cultura des de fa dos anys. La meva professió és Educadora Social i terapeuta Gestalt, i aquest ha sigut el meu primer procés artístic del qual encara estic sorpresa i sobretot molt satisfeta perquè mai m’hauria imaginat crear-lo, presentar-lo i compartir-lo. Per aquest motiu penso que és interessant explicar la meva experiència, que lluny d’haver-me considerat mai una artista, he pogut desenvolupar un projecte artístic del qual em permet reafirmar que la creativitat i el llenguatge simbòlic ens pertany a tothom.
Què vas crear a les Escoles Velles?
Vaig elaborar una exposició amb elements de la natura acompanyada d’una performance titulada “ Ballant amb les meves Ombres” on parlava del cicle vida-mort-vida. Portava temps reflexionant sobre les meves vivències personals i tenia la necessitat d’integrar-les des de la natura que som, i alhora sentia que es tractava d’un procés de reparació que em permetia fer les paus i curar ferides relacionades aspectes importants de la meva vida.
L’exposició constava de 5 escenaris que representaven diferents fenòmens de la natura (Umbral, Eclipsi, Estalactites, Pols de Cendra i Nous Naixements) i en cada un d’ells hi penjaven estructures naturals amb forma de mòbils que anaven acompanyades de paraules i dibuixos amb tinta. També et podies descarregar un QR que pertanyia a cada àrea on es podia escoltar unes paraules i uns sons que t’introduïen en experiència i profunditzaven amb el significat de cada fenomen.
La meva intenció era crear una experiència per a l’espectador/a sobre la reflexió del cicle vida-mort-vida des de diferents perspectives.
Per què va ser possible a les Escoles Velles?
El fet d’estar vinculada a l’associació em va donar l’empenta per atrevir-me a demanar una residència per crear el meu procés. La veritat que vaig haver de fer front a uns quants judicis i creences pròpies sobre el fet de “no ser artista” per acabar-me donant el permís a demanar un espai de creació. En això van ser molt important el suport dels i les companyes de la Taula de cultura que més enllà de donar-me l’empenta per atrevir-me a experimentar, es van oferir a ajudar-me amb el muntatge, l’escenografia, la organització de la presentació i tot el que va fer falta perquè pogués desenvolupar el meu treball. A les Escoles hi ha una gran família oberta que estan allà clarament per amor a l’art i la cultura.
Per tant m’agradaria transmetre a tothom que les escoles velles no només es centren amb els treballs d’artistes sinó que obren les portes a qualsevol persona que vulgui desenvolupar un procés de creació. I això és meravellós.
Per a què vas necessitar fer-ho tot i “no sent artista”?
Perquè tot i sent terapeuta i utilitzant altres llenguatges alhora de parlar de processos i vivències personals, sentia que el llenguatge de l’art, l’expressió, la creativitat, el simbolisme, el joc, etc… m’ajudaven a arribar a comprensions més profundes i sobretot és un llenguatge que em fa sentir molt viva, que això per a mi és el més important més enllà del resultat del procés artístic.
