Cant, ball i toc: tot és música
Dimecres, dijous i divendres als matins, d’octubre i novembre.
Joan Peiró Aznar va nàixer a Potries, València. A l’edat d’onze anys començà els seus estudis de guitarra clàssica i 6 anys després entrà a estudiar al Conservatori Superior de les Illes Balears, amb l’especialitat guitarra clàssica. A Mallorca va créixer el seu interès per altres estils de música com el jazz o el flamenco, plasmant per primera vegada un llenguatge diferent a projectes com Munc Quartet o Abadia Vella. L’any 2015 es va mudar a Córdoba per aprofundir en els seus estudis de flamenc amb el mestre Paco Navarro. I el 2019 es va graduar al programa de Músiques del Món de l’Academy for Music and Drama de Göteborg, Suècia. Entre els seus projectes musicals actuals destaquen, MónDuo, ara anomenat Aigua, o Handmade Trio. També cal destacar el seu projecte d’investigació de la música dels territoris de parla catalana que resultà en l’espectacle Veus de Tramuntana:un retrat de la música valenciana i catalana. També ha realitzat projectes de teatre i música com Sagolikt (contes amb música) o Le voyage dans la lune (música i teatre).
La meua investigació al voltant de la música tradicional començà ja fa anys. En la fase que estic ara estic estudiant la relació entre el cant, el vers, el ball i el toc. El meu estudi és pràctic. És a dir, practique les tres disciplines per tal de veure la música des de tots els cantons. La pràctica de les tres coses era una pràctica habitual en la música clàssica del nord de la índia. I també, en el flamenco i en altres músiques tradicionals de la nostra zona no és estrany trobar-se amb persones que sapiguen fer les tres coses.
El component col.lectiu és essencial en la creació tradicional. L’art tradicional naix de la convivència i l’escolta mútua. Per això, és molt important que el projecte estiga obert al seu entorn.
Les majoria de les meues pràctiques poden ser obertes a qui hi vulga participar. A part d’algunes hores que necessite estar sol.
L’objectiu d’aquesta investigació és:
Enriquir el meu llenguatge artístic a través d’observar com el ball, afecta al cant, el cant al toc, el ball al toc, etc…Això vol dir, definir els punts de contacte entre les tres disciplines.
Experimentar amb la creació escènica a partir d’aquests elements.
