15-16-17-18 de març 2023
Àlex Rigol, espai sonor i creació dels instruments
Sònia Sánchez, moviment sonor i ball.
Ens vàrem conèixer al Festival Mont Músic ’22 a Sant Esteve de Palautordera.Després ens hem trobat, hem fet composició instantània amb tot el que som.I ara ens agradaria compartir temps creatiu per afinar , traslladar, inspirar-nos i arribar a la gènesi d’aquest projecte comú.
Ens mouen les mateixes inquietuds i emocions per crear una peça de moviment sonor amb tot un recull d’instruments de creació pròpia, que omplen l’espai de textures i sons interpretats a càrrec de l’Àlex Rigol, que es fondran amb el moviment sonor i la dansa de la Sònia Sánchez, buscant un somni comú, ple de llacunes i camins per visitar. Tenim matèria prima per començar, la mirada compartida del nostre micro i macro imaginari, del que no es veu, del que queda per dir i moltes vegades s’oblida.Fusta, tendons, ferro, músculs, intuïció, pulsació, impuls…
Una vegada més, el silenci ens abraça per continuar creant.
Tota trobada porta sempre a visions diferents i és per això que aquesta primera residencia creativa la volem compartir amb tota persona interessada, tancant aquest procés amb unes portes obertes el dia 18 a les 19:30 h a Les Escoles Velles, espai que ens acull per aquesta nova aventura.
Alex Rigol
www.cialacresta.com
De manera autodidàctica, s’interessa per la construcció d’estructures i enginys,investigant tota mena de materials com ara la fusta o el metall. Amb una mirada cap a diferents disciplines com el teatre, la mecànica, les arts visuals, la cinètica, l’artesania, la música o l’escultura. Descobreix que mitjançant la creació d’estructures interactives pot intervenir en les relacions socials i generar noves formes de comunicació.La curiositat, l’observació i la imaginació entre d’altres, són les peces clau dels diferents engranatges que impulsen el seu projecte que neix de les ganes de sorprendre’s a un mateix, intentant entendre l’entorn que l’envolta i els seus marges.
Actualment, el seu projecte gira al voltant de l’art sonor, ja sigui creant instal·lacions participatives amb inquietuds experimentals, a través d’estructures insòlites d’autor que transformen l’espai públic, amb el sò com a llenguatge i el públic com a actor. O en format d’espectacle escènic.Amb les seves instal·lacions ha actual a 2023. al Big Bang Festival, Sevilla, al festival d’arts escèniques “Fetén”, Gijón, a l’Internacional Drap-Art Festival 2022, Rio Loco festival, Toulouse, al festival de teatre de carrer “Saltimbanqui”, Colmenar Viejo, Madrid, al MAC Festival (Mercè Arts de carrer) Barcelona, al MNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya), Actuació en el “XI Festival Tamborilé”, a la Mezquita de Jarque, Teruel. Festival d’arts escèniques de Carrer el Gaire, Pancrudo, Teruel, a la Pedrera, Barcelona. Festival Kandengue Arts, Lugo. Festival Fetes Romanes, Bruselles, Bèlgica. Festival van Vlaanderen, Gent, Bèlgica, al festival “Umore Azoka”, Laioa, Biskaia, alFestival Pirineosur, Lanuza, Huesca.
Sònia Sánchez
Balladora des del flamenc, la improvisació lliure i la dansa japonesa body weather.
S’inclina pels laboratoris de so improvisat a través del cos. Els fonaments dels seus treballs estan a l’arrel flamenca del so en l’espai, el cos que sona al moviment i a l’espai ballat. Va començar les seves investigacions entre l’actitud del ritme flamenc i la velocitat orgànica del body weather l’any 2001. El 2004 s’afegeix al seu camí empíric la música lliure i des de llavors es dedica cada dia a explorar tots aquests mons, horitzons. El 2014 crea la peça “Le Ça”, coproduïda per Mercat de les Flors de Barcelona i Reencontres chorégraphiques de la Seine – Saint Denis, girant també amb peces com “El plec”, “SAI el somni de la papallona”, “Rincones y claros de bosques”,” La Mirada 3.0 “.
A l’any 1992 va ballar al Teatre del Liceu , dirigida per Cristina Hoyos i Núria Espert a l’opera Carmen de Bisset.A l’any 1997 Premi Puig-Porret amb l’espectacle Da carisma. A participat a enregistrament de cinema i música com Arts Heist , dirigida per Bryan Goeres o Lola vende cá, dirigida per Llorenç Soler.
Actualment, el seu ball ha compartit escenari amb Agustí Fernández, Nuno Rebelo, Joan Saura, Johannes Nästesjö, Albert Cirera, Míriam Fèlix, , Núria Andorrà, Ivo Sans, Joëlle Léandre, Ramon Prats, Iván González, Mats Gustafsson, Peter Evans entre otrxs. Ha ballat museus com MACBA Barcelona, IVAM València, MUCEM Marsella,… amb la peça “20 Dancers for the XX Century” de la companyia de Boris Charmatz. “Standing and Sitting” d’Ivo Sans Fundació Miro i “Dancing Museums” de Quim Bigues per al Mercat de les Flors i la Fundació Miró. L’any 2014 amb la peça Le Ça al Museo d’art contemporani de Chicago. Imparteix tallers a la Universitat de Belles Arts al màster d’Art Sonor a l’ESMUC de Barcelona. I ha impartit màsterclass, workshop a diverses ciutats del món com Mèxic DF, Seül, Chicago i Stockholm, entre altres. Continua treballant des de les terres del Montseny amb ganes de continuar transmetent allò que va descobrint, a cada nou pas.
