De l’1 de novembre al 17 de desembre.
Espectacle d’arts en viu multidisciplinar: gest, acció, moviment, veu, cant, poesia, so, imatge.
MARE és el viatge d’una dona que conviu amb la seva solitud i expressa allò que estava callat, adormit. L’esperit d’una egua que moguda per les paraules de Lorca, desperta i camina. No està sola; l’acompanyen Rosita, Núvia, Adela, Julieta, Mariana Pineda, Belisa, Mare i Erma. Vuit dones que es mostren en cos, veu i moviment – viatgen del gest al text, a la poesia, al cant i al dansat – La corporalitat i l’expressió de Mare es fusiona i expressa amb elements de la corporalitat de referents flamencs i de les dives del pop que també la conformen.
El viatge transita les fases de dols fets callar i no transitats d’aquestes dones; els comiats oblidats, les esperes sense sentit, les relacions que es van truncar, els avortaments no reconeguts, els desitjos amagats per una falsa imatge d’elles mateixes en l’intent d’adaptar-se a una falsa modernitat i aparent obertura mental.
Mare ens mostra en el seu espai d’intimitat, pràcticament buit, diferents versions d’ella mateixa i dibuixa en ell una espiral sobre la qual arriba al seu centre, a la seva essència.
Fusiona tradició i contemporaneïtat a través del so, de l’estètica, del llenguatge i la seva expressivitat i mostra versions desconstruides i actuals d’aquestes dones lorquianes que encara viuen en nosaltres.
Intèrpret i creadora: Élida Pérez Lucena
Élida Pérez Lucena, graduada a l’Institut del teatre de Barcelona, a interpretació de teatre físic. Part del seu recorregut artístic passa durant un any per la Universitat d’Art de Buenos Aires i actualment amb professionals com la Carmen Rico, la Mercedes Boronat i l’Anna Carner. Paral·lelament s’ha format en disciplina de veu i cant amb la Yasmina Azlor i en diversos estils de dansa que complementen el seu interès en el llenguatge corporal. Recentment com a actriu ha participat en: “Mare” el seu projecte personal (2021), “Com si fos ahir” en tv3 (2021), “Parlen els Dones” de Marta Gastón (2021), “Con mi sombra somos tres” de l’Andrés Corchero (2019) o “Mea culpa” de Stephane Levy (2019). El seu interès i aprenentatge respecte a les arts escèniques passa també per la pedagogia, fent classes i impartint tallers a diferents col·lectius i grups. Actualment col·labora i investiga en el “Laboratori empíric de flamenc”, impulsat per el Juan Carlos Lleida, a l’Institut del Teatre de Barcelona. També en “La Penya”, col·lectiu artístic d’exploració artística impartit pel Daniel Rosado, del col·lectiu La majara Dansa.
