8 de octubre: Projecció + Debat: “Cuentos de la Ciudad Accidental”

Dissabte 8 d'octubre de 2022.
19h: Projecció (1 hora). 
20h: Debat amb la da directora (30 minuts). 
Teatre Pare Casals.

Dirigida per Maïmouna Jallow.
Kenia, 2021
Ficció, Color, 54’
Anglès, subtitulat en castellà. 

Sinopsi:
En aquesta pel·lícula humorística i mordaç, un grup de persones residents de Nairobi es reuneixen a través de Zoom en una classe de maneig de la ira per mandat d'un tribunal. Diana, Jacinda, Louis Njoroge i Sarah Obama han d'explicar com han arribat fins allà i, amb l'ajuda del peculiar terapeuta, trobar la manera de curar les ferides. A mesura que intercanvien històries, surten a la llum qüestions més profundes lligades a la classe, la desigualtat i les injustícies socials que pateixen molts habitants de les grans urbs africanes.

Biografia:
Maïmouna Jallow és una artista multidisciplinària, que treballa com a narradora, editora, dramaturga i directora de cinema. Ha escrit i produït una varietat d'obres, inclosa una adaptació premiada basada en la novel·la "Les Vides Secretes de les Esposes de Baba Segi" de l'autora Nigeriana Lola Shoneyin. El 2021 va estrenar la seva pel·lícula debut, Tales of the Accidental City, un llargmetratge experimental en què tota l'acció transcorre a Zoom. També és l'actual directora artística de l'East African Soul Train, una residència artística internacional i interdisciplinària, que investiga noves maneres de col·laborar virtualment i involucrar el públic més enllà de les fronteres geogràfiques.

Maïmouna és cofundadora de Positively African, una organització que reuneix artistes i activistes al voltant de la justícia social i l'art. Abans d'això, va treballar com a productora per a la BBC i en comunicació per a Metges sense Fronteres. Té un master en literatura africana de SOAS, Universitat de Londres.

Context

Originalment vaig escriure "Contes de la Ciutat Accidental" com una obra de teatre. Quan va passar la Covid i van tancar els espais públics, em vaig adonar que no el podria posar a l'escenari. Així que vaig pensar, com seria una classe de maneig de la ira en aquests temps de covid, i em vaig adonar que probablement passaria a zoom. Va ser llavors quan vaig decidir convertir-lo en aquesta pel·lícula experimental on tota l'acció passa en una trucada de zoom.

El guió es basa en quatre contes escrits per mi i tres escriptors kenyans més. El 2019 es van complir 120 anys des de la creació de Nairobi com a ciutat. Va ser creat per la trobada colonial amb els Britànics. Originalment era només un dipòsit a la via fèrria per al transport de mercaderies per la regió. A poc a poc, però, es va convertir en una ciutat i avui té uns 5 milions d'habitants. A a través dels contes, volíem explorar com era la vida de les persones en aquesta ciutat un segle després de la seva formació. Les històries de cada personatge intenten pintar un quadre de les diferents vides que habiten la ciutat. Tota la meva feina és política i tracta de ser un reflex de la societat. Volia explorar les divisions de classe, la corrupció, la manca doportunitats. Les ciutats estan destinades a ser un lloc d'oportunitats i, tot i això, moltes vegades les persones es queden estancades, i les oportunitats són per als més privilegiats. Sempre dic que si als Estats Units i a Europa és un crim ésser negre, a Àfrica és un crim ésser pobre. I les que pateixen moltes vegades són les dones. Però no les volia pintar com a víctimes. Són fortes, són determinades, i prenen els seus destins a les seves pròpies mans. I Louis, el ric, tampoc no és una persona dolenta, no volia que es tornés en una caricatura. Ell vol canviar el sistema però s'adona que malgrat els seus diners i la seva família, no té cap poder perquè el sistema està tan trencat. Al final, com diu Sarah, el risc és que si les coses no canvien, la ciutat se'ls empassarà vius.

Les narratives sobre Àfrica a Europa tendeixen a ser molt lineals. El pobre immigrant. Els pobres africans a qui hem d'ajudar. Els meus personatges són forts, tenen agència pròpia, són divertits (l'humor era molt important per a mi) i veus que el continent té moltes cares.

Aquesta pel·licula tenia un gran repte i va ser el de gravar-la en quatre dies amb un pressupost de 9,000 Euros. L'estil és experimental i crec que és una història d'aquest estrany moment del Covid que tots hem viscut.

Premis:

- Cine Invisible, Bilbao – Premi del Públic 
- Silicon Valley African Film Festival, Los Angeles – Best Experimental Film
- Cannes World Film Festival – Best Foreign Film 
- Lake International Pan-African Film Festival – Best Actress
- Kalasha Film and TV Awards, Kenya – Best Editor

A continuació podeu veure com la pel·lícula ha estat rebuda en els mitjans de comunicació:

https://www.eldiario.es/euskadi/maimouna-jallow-africanos-han-inculcado-durante-siglos-odio-propio-dominarnos_1_8403395.html

https://elpais.com/planeta-futuro/africa-no-es-un-pais/2021-10-05/en-espana-aun-se-cree-que-africa-es-un-continente-con-gente-desesperada-que-solo-quiere-venir-aqui.html

https://www.elcorreo.com/culturas/cine/maimouna-jallow-20211015140733-nt.html