Espai Fosc
Del 24 d’agost al 30 d’agost del 2023
+ dues setmanes entre setembre i novembre (per determinar)
Títol de la proposta: ENTRE SILENCIS I VEUS, UN TROS DE TERRA (Projecte de nova creació (solo-performance) al voltant del fet de MIGRAR)
Descripció breu: Com diu Theodor Kallifatides al seu llibre “Una altra vida per viure”, per poder crear una altra vida, cal primer oblidar. Ho entenc perfectament. Vaig fer el mateix. Em vaig obligar a oblidar, em vaig esforçar molt, vaig esborrar tot el que vaig poder, vaig silenciar la resta, per així poder tornar a començar i crear aquesta “altra vida per viure” fora de la meva terra d’origen. 30 anys després, desitjo i necessito recordar. Vull reconnectar amb la meva llengua materna, AMB LA MEVA VEU SILENCIADA, amb les meves arrels, amb el meu origen, amb els balls i cançons folklòriques búlgares, amb els rituals ancestrals, amb els records que ja no recordo i crear des d’allà. Sento que prendre aquesta decisió és un acte de supervivència i també un acte de resistència. La nostra intenció amb aquest projecte és reflexionar sobre el fet de migrar i els mecanismes inconscients que es disparen. Quina importància té el fet de néixer en un territori o altre (trossos de terra), quin és el paper de la memòria i de l’oblit per a la construcció o desconstrucció de les nostres identitats i quina relació establim amb les diferents sircunstàcies que la vida ens ofereix dins dels contextos socioculturals i polítiques? Ens agradaria donar veu a tot allò que al llarg dels anys hem anat silenciant i oblidant per construir una “nova vida” i convertir-nos en les persones que som ara. Silenci i oblit, veus i memòries, una polifonia d’històries personals que entreteixeixen retalls de la història recent del segle XX a Europa i de les persones que la formen al present. Un fluir continu de moviments, d’anades i vingudes, de comiats i benvingudes, de records i enyorances, de cerques de llibertat, d’amors i desamors, de decepcions i esperances.
Objectiu: En aquesta residència les preguntes que ens acompanyen són:
– Què està silenciat dintre meu?
– Com es poden trobar les connexions entre la veu, la llengua materna i el lloc d’origen amb la memòria i l’oblit?
– com es pot donar veu a tot allò silenciat i transformar-ho en universal mitjançant la creació escènica?
Per investigar i crear a partir d’aquestes preguntes, volem donar espai i temps a la trobada entre el Mètode Wilfart (veu i respiració) a càrrec de Paulina Tovo i els cants antics de la zona dels Balcans, l’Antiga Tràcia i les cançons folklòriques búlgares (el lloc d’origen de Maria Stoyanova).
Durant els dies de treball ens centrarem a experimentar amb la veu per tal de trobar material inèdit per crear una peça escènica amb dramatúrgia pròpia.
Aquest material serà traduït a:
– creació de seqüències físiques i partitures d’accions (Assessorament artístic: Nullo Facchini)
– repertori per a un “concert” de silencis i veus, d’olors i sabors, de paisatges i atmosferes
– escriptura de textos autobiogràfics personals en relació amb documentació històrica i en diàleg amb el llibre “Una altra vida per viure” de Theodor Kallifatides
L’objectiu d’aquesta residència és crear una solo-performance a partir de investigar com es poden despertar memòries enterrades, oblidades o abandonades a través del treball profund i l’experimentació amb una rigorosa tècnica vocal.
Quins tipus de memòries sortiran a la superfície, quins silencis apareixeran i buscaran ser expressats a través de la veu i del cos o de les múltiples veus de les quals estem compostes?
Com a través de la veu es poden reconstruir els camins de les infinites maneres de migrar durant una vida?
De quina manera a través de la veu es pot reparar la memòria, tant la personal com la universal?
En aquest projecte de nova creació, la veu amb les seves múltiples veus serà la protagonista per intentar narrar, cantar, cridar o xiuxiuejar allò que costa ser explicat o impossible d’entendre, un viatge d’allò més íntim al que és universal per detectar els punts que ens uneixen i connecten independentment on hem nascut. Perquè migrants som totes i tots i ens continuarem movent d’un lloc a l’altre, intern o extern, fins al final dels nostres dies.
I UNA MICA MÉS PERSONAL:
Vaig néixer a Bulgària el 5 de setembre del 1974. Era època comunista. Recordo una infància feliç. Des dels 6 anys fins als 8 i des dels 11 fins als 13 anys vaig viure a Cuba perquè al meu pare el van destinar a treballar. Vaig conèixer una altra llengua, una altra cultura. Aquelles dues èpoques també van ser felices. A 18 anys me’n vaig anar a viure a Barcelona, volia ser actriu, era el meu somni. Crec que era la fantasia que necessitava per poder marxar. Vaig aconseguir fer realitat aquesta fantasia, soc actriu. Però avui em pregunto: de què realment fugia? I per què vaig voler tornar a començar i oblidar d’on venia?, què estava per sota d’aquesta fantasia? Han passat 30 anys des de llavors. Avui em faig moltes preguntes. Preguntes a les quals no tinc respostes i potser no les tindré mai. Només sento una necessitat de tornar cap enrere per recordar. I descobreixo que he oblidat tantes coses. Persones, aromes, situacions, rialles i dolors. He oblidat allò que m’ha anat construint, tot allò que ha fet que sigui la que soc avui. I em sento perduda. I no sé quina és la meva identitat. He tallat llaços tantes vegades, les mateixes vegades que vaig buscar la llibertat. 30 anys després, vull recordar allò oblidat, reconstruir el meu mapa de camins, somnis, decepcions i alegries. Entre silencis i veus, torno a la meva llengua materna, a les cançons renegades i a tot allò que ja no soc i ja no és.
Apareixen els silencis, apareixen les veus.
S’esfumen els silencis, s’esfumen les veus.
A poc a poc va apareixent des de lluny aquell petit tros de terra.
Apareix en els meus somnis, en els meus malsons, en la meva solitud, en les meves rutines diàries.
Entre silencis i veus començo a recordar: paraules, sons, melodies, olors, paisatges, algunes persones, algunes cares, alguns noms, la meva llengua materna, aquell tros de terra…
I neix el desig de crear un repertori, de fer un concert a cappella, de compondre una polifonia.
Una polifonia de silencis i veus, d’imatges i accions, de paraules oblidades barrejades amb alguns records que encara em calen.
Cicle creatiu: Cicle 3. Territori, memòria i identitat – Octubre, novembre i desembre.
Disciplina: Teatre
Quin espai necessita: Fosc
Periode pel que sol·licita l’espai: Del 24 d’agost al 30 d’agost del 2023
+ dues setmanes entre setembre i novembre (per determinar)
Material: Necessitats tècniques:
– Sala de treball amb sòl còmode i disponibilitat de 9:00h a 17:00h (Mès o menys)
– Equip de so (senzill)
Breu biografia: BIO (equip artístic):
MARIA STOYANOVA (Bulgària 1974) és actriu, docent, creadora i directora escènica resident a Catalunya. Des de 1993 s’ha format a diferents escoles i centres de teatre i arts escèniques. Alguns són: Col·legi de Teatre (Bcn), Estudis de Teatre Berty Tovias, Estudi de Txiki Berraondo i Manuel Lillo (Bcn), Grotowski Center (Polònia), BUTOH dance – B.A.U.S.M. (Madrid), performance amb Jillian Greenhalgh (Universitat d’Aberystwyth, Gal·les) i Màster en artteràpia a IATBA (Bcn).
La seva experiència professional comença el 2003 amb el seu primer espectacle de creació pròpia “Gitana a Barcelona” per la qual és aclamada per públic i crítica i rep el premi FAD Sebastià Gash de les Arts 2004. Des de llavors ha creat i participat en moltes produccions i projectes nacionals i internacionals. Alguns d’ells són: “Madama(s) Butterfly(s)”, “Sade was myself”, “Paisatges de Txékhov, viatges de l’ànima”, “The Last Show”, “Ocupar 1m2”, “Art Project Hope BBS”, “The Other Map”, “Simple Present” entre d’altres.
Alterna la creació i investigació escènica en solitari amb la col·laboració amb altres artistes i companyies com a intèrpret o directora d’escena com ara: Cantabile2 (Dk), Eva I. Balzer (Berlín), “Senta el cap” (Brasil), Ada Vilaró (Catalunya), Col·lectiu Ameno (Catalunya), Les Mirades Compartides (Catalunya) entre uns altres.
Ha participat a festivals a nivell nacional i internacional: Fira Tàrrega, TNT, Grec, Weves Festival, Magdalena project, Copenhagen Stage, etc.
Està especialitzada en la creació de peces escèniques uni-personals amb dramatúrgia pròpia, en teatre íntim i participatiu (Human Specific), en performances de llarga durada (Time Specific) i en la creació d’accions i intervencions artístiques en espais no convencionals (Site Specific) ). Comparteix els seus coneixements en aquestes àrees acompanyant i dirigint altres artistes a les seves creacions escèniques.
El 2012 crea ATELIER ESCÈNIC, un centre de formació i creació escènica. És directora artística d’EXPERIMENTAL ROOM FESTIVAL (Human_Site_Time Specific performing Art), Festival d’arts vives ARA I AQUI i Festival ECLOSIÓ (escena contemporània de proximitat). L’any 2022 funda l’associació cultural d’escena contemporània LA FÀBRICA DE PEDRA.
• COL.LABORADORS DEL PROJECTE:
NULLO FACCHINI (Itàlia/Dinamarca) – director, performer, professor.
Nullo Facchini és el director artístic de TanTou.
Nullo ha creat el seu propi estil únic de treball participatiu que anomena actuació humana específica. Creeu experiències laberíntiques que són diferents per a cada membre de l’audiència. i per tant hi sol haver un màxim de 30-40 espectadors -o més aviat participants- per funció.
Va fundar Teatret Cantabile 2 el 1983 i va estar al capdavant de la companyia fins a l’octubre del 2022. Ha guanyat diversos premis al llarg dels anys, començant amb un premi Kjeld Abell de l’Acadèmia Danesa pel seu treball amb dramatúrgies de teatre alternatiu, i més recentment el 2018 quan La interpretació humana específica de Cantabile 2 “Hidden number” va guanyar el premi danès Reumert a la millor interpretació de l’any. A més, el 2020 va ser honrat per la 27a edició de CIFET – Festival Internacional de Teatre Experimental del Caire.
Nullo també va fundar l’Escola Danesa d’Arts Escèniques (1988-2006), que durant gairebé dues dècades va ser una de les alternatives més importants de Dinamarca a l’educació teatral clàssica i institucional.
El 2022, Nullo va deixar Cantabile 2 i va crear TanTou, que vincula Nullo Facchini amb alguns dels artistes amb qui li encanta treballar.
PAULINA TOVO és actriu, professora, creadora d’arts escèniques i projectes artístics comunitaris. S’ha especialitzat a impulsar i articular processos de creació col·lectiva amb mostra d’obra final, en àmbit artístic, educatiu i social. També és professora de respiració i veu. Els seus tallers en àmbit educatiu han estat impartits entre d’altres al màster Auteur de The Danish National School of Performing Arts, a Performing Arts College Snoghøj (Dinamarca), la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic), a Present Being Performer Laboratory (Tesalònica, Grècia) ia diferents centres de cicles mitjans i superiors de Barcelona; en àmbit social a Irida -a Intercultural Women’s Centre in Thessaloniki, a Ecopolis – a Parallel City (Tesalònica), a Lebenhilfe Assistens und Pflege -associació per a persones amb diversitat funcional (Berlín), a campaments de refugiats de Grècia amb el seu projecte Staging Humanity, i als barris marginals d’Argentina; a àmbit artístic com a part del Festival El Cruce de Rosario, Argentina, de BIDE – Barcelona International Dance Exchange (la Caldera) i de la Taula de Cultura de St. Esteve de Palautordera. Ha creat les seves pròpies obres de performances i teatre multimèdia i documental, presentades entre altres llocs, a Barcelona, per al dia mundial de les persones refugiades (Ajuntament de Barcelona), al Teatre Albeitar de León (en coproducció amb l’Ajuntament de León), el Teatre Cercle de València, els teatres Baggårdsteatret i Teaterøen de Dinamarca, els teatres GIDI i Tromvarte de Buenos Aires; i als festivals CPH Stage de Copenhaguen, Dage med Brecht de Svendborg, El Clàssic de Tessalònica, SUD A L’HORTA de València, FITLE -Festival de Teatre Iberoamericà de
Logronyo, S’ILLO Festival de Mallorca, Festival de Teatre Independent de Sant Jordi, Argentina i El Encreuament 18è- Festival Internacional d’Arts Escèniques Contemporànies / TEATRE PER LA IDENTITAT, RosariO, Argentina.
Com a intèrpret ha actuat a Radialsystem, Berliner Ensemble, Staatsoper Unter den Linden,
Haus Der Kulteren Der Welt i Berghein de Berlín, amb directors com Yuval Sharon, Mario Martone, Leander Haußmann, Roger Gual, Roger Bernat, Minako Seki i Eugenio Barba, i en companyies com Lautten Compagney i National Theatre of Wales.
Es va formar com a actriu a la Casona, Barcelona, segons el Mètode de les Accions Físiques de Stanislavsky (3 anys), com a creadora escènica en la formació Auteur -performance & multimedia de The Danish National School of Performing Arts (2 anys) i com a professora del Mètode Wilfart de respiració i veu (5 anys).
Observacions: M’agradaria molt demanar per aquest projecte la beca per a projectes de nova creació. No obstant això, en cas de no rebre-la, igualment m’interessa molt, realitzar la residència, sobretot d’agost (Sol·licitud enviada).
Moltes gràcies!
